Inici » Mi mayor error

ED .- ''El meu possible error podríem trobar-lo, entre cometes, en el fet de no haver derivat mai cap al món de la política en el moment que fou possible i, per tant, no haver pogut ser més útil a la societat. Amb els anys, et dones compte que tenim una classe política molt millorable però molt ben atesa, si comparem el que reben amb la seva preparació i experiència''. Amb aquesta crítica reflexió sobre la qualitat dels governants, Bartomeu Ramos dóna pistes del camí que sempre li quedarà per conèixer, ja que tal i com assegura, va tenir diverses oportunitats d’entrar en el món de la política.

''Penso que la mentalitat empresarial t’obliga a resoldre problemes laborals, econòmics i estratègics sent conscient que et jugues els teus diners. Per això estic convençut que podríem aportar l’eficiència, l’eficàcia i el sentit comú que tant es troba a faltar entre la classe política, que no té cap tipus de responsabilitat davant dels seus errors''.

Amb aquesta contundència s’expressa un dels empresaris amb més recorregut de Tarragona. Sempre vinculat al món dels transports, la carrera empresarial de Bartomeu Ramos va començar com a director regional, per Catalunya i Balears, de l’empresa ‘Mateu i Mateu’, una de les multinacionals del sector ''més importants a nivell europeu i la primera de tot l’Estat’‘, puntualitza. Tot i així, entre els anys 1979-80, la companyia va fer fallida, moment en què aquest incansable treballador fundà Tarraco Serveis S.A. aconseguint la titularitat per tota la província d’Azkar, convertint-se així amb una de les empreses ''de carga fraccionada (paqueteria) més rellevants del territori''. Amb una plantilla de 22 treballadors directes més indirectes, Ramos va crear la companyia junt amb altres socis sent, ell mateix, l’accionista majoritari.

L’any 1998 decideix vendre la societat junt amb tots els càrrecs perquè ''s’havia d’expandir molt i, per l’edat que tenia, ja no m’interessava invertir''. Tot i així, aquest empresari recorda aquell any amb molts bons records, ja que entre d’altres mencions va rebre la distinció de Fill Il·lustre de la Ciutat de Tarragona i la Medalla d’Or del Consejo de Cámaras de Comercio de España. I és que entre tots els seus càrrecs destaca el de president de la Cambra de Comerç de Tarragona del 1992 al 1998. Una època que defineix com a molt difícil perquè ''va estar marcada per una gran crisi i un índex d’atur tan elevat com l’actual''. Ramos va ser la persona encarregada de modernitzar la institució, ja que quan va assolir la presidència la quota que havien de pagar les empreses no era obligatòria i, sota el seu mandat, això ho va haver de modificar. D’aquells anys també subratlla que la seva elecció es va portar a terme, per primera vegada, a través d’unes eleccions on s’hi van presentar tres candidats més. De la seva etapa es queda, també, amb l’aprovació i implantació del Pla Estratègic que va representar ''concentrar a molta gent de diferents sectors i posar-los d’acord''. Un mèrit possible per una entitat com una cambra de comerç perquè ‘‘és la única entitat pròpia de la societat civil i que actua de forma independent’‘. Precisament, per viure al marge de la política, Ramos afirma que la seva perdurabilitat al llarg del temps està assegurada.